Joan Manuel Tresserras va tornar a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB el pasta 26 d’octubre per fer la classe inicial del Màster en Innovació i Qualitat Televisives. Després d’elogiar la tasca de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el conseller de Cultura va desgranar quins són els factors de qualitats als quals han d’aspirar els mitjans d’informació per tal de resultar fructífers a la societat. Segons va dir, la qualitat s’ha de mesurar d’acord amb un objectiu i una missió.
En primer lloc, Tresserras va parlar de la suficiència financera i la gestió proporcionada, perquè «la penúria provoca subordinació». De la mateixa manera, és necessària la independència editorial de l’empresa informativa respecte dels poders polítics i econòmics vigents.
Tresserras va considerar prioritaris els projectes singulars i amb personalitat. Per això va advocar per la producció de productes propis de referència i per la innovació, per no acabar imitant. També és necessària una vocació d’universalitat i la capacitat del mitjà per produir una agenda pública i no deixar-se dur per les agendes i els interessos d’altres mitjans o poders.
D’entre aquests principis Tresserras va situar per damunt de tot la idea de la personalitat del mitjà, al qual va qualificar d’identificador potent a partir del punt de vista que ofereix a l’audiència en diversos formats (informació, educació, entreteniment...), per tal de plasmar el que l’envolta. «Crea una mirada pròpia sobre l’univers de proximitat i del món», va dir. Per aquesta raó, segons Tresserras, els mitjans són decisius a l’hora de mantenir vius el patrimoni de la cultura de referència a través de la seva democratització mitjançant la tecnologia de producció i difusió de què disposa. Els mitjans, per tant, són un «un espai d’accés a la cultura, la ciència i el coneixement». Pel paper difusor que exerceixen sobre una cultura, un patrimoni i una realitat referencial a través de l’educació que tot mitjà proposa, Tresserras va acabar per identificar els mass media amb una eina de construcció nacional en el bell mig de la globalització.
En primer lloc, Tresserras va parlar de la suficiència financera i la gestió proporcionada, perquè «la penúria provoca subordinació». De la mateixa manera, és necessària la independència editorial de l’empresa informativa respecte dels poders polítics i econòmics vigents.
Tresserras va considerar prioritaris els projectes singulars i amb personalitat. Per això va advocar per la producció de productes propis de referència i per la innovació, per no acabar imitant. També és necessària una vocació d’universalitat i la capacitat del mitjà per produir una agenda pública i no deixar-se dur per les agendes i els interessos d’altres mitjans o poders.
D’entre aquests principis Tresserras va situar per damunt de tot la idea de la personalitat del mitjà, al qual va qualificar d’identificador potent a partir del punt de vista que ofereix a l’audiència en diversos formats (informació, educació, entreteniment...), per tal de plasmar el que l’envolta. «Crea una mirada pròpia sobre l’univers de proximitat i del món», va dir. Per aquesta raó, segons Tresserras, els mitjans són decisius a l’hora de mantenir vius el patrimoni de la cultura de referència a través de la seva democratització mitjançant la tecnologia de producció i difusió de què disposa. Els mitjans, per tant, són un «un espai d’accés a la cultura, la ciència i el coneixement». Pel paper difusor que exerceixen sobre una cultura, un patrimoni i una realitat referencial a través de l’educació que tot mitjà proposa, Tresserras va acabar per identificar els mass media amb una eina de construcció nacional en el bell mig de la globalització.
No hay comentarios:
Publicar un comentario